Fa gairebé un any que ho vaig escriure, i ja no passa un dia més que no ho pengi! Bufen forts vents de propaganda oficialista i m'indigna veure com juguen amb els nostres millors sentiments, amb tanta demagògia. On és l'esperit crític? Queda algú que pensi?...o bé en sóm molts i els mitjans ha lograt mostrar una altra realitat?...Total , que enguany va de càncer. Encara ningú es pregunta com és que portem una vida sentint la mateixa cantarella de que cal molta més investigació i això no es cura mai,però que mai, almenys amb mètodes oficials? Algú sap dels investigadors independents que, per haver descobert alguna cosa de profit, han estat durament perseguits? A qui van els diners de la bona conciència? Més que a una marató us presento un sprint:

UN SPRINT DE SENTIT COMÚ

S'han acabat les festes i el predomini de sentiments dirigits que les acompanya. El fred gener convida a tocar de peus a terra i fins i tot a reflexionar. Proposo la següent reflexió: De què serveix la bona intenció sense sentit comú?

Fa 20 anys que la marató de TV3 obre temporada nadalenca sabent molt bé com arrencar diners a milions de ciutadans. Ho fa de tal manera que ,qui s'hi resisteixi ,és que no té cor! Qui pot dubtar de la bondat d'entregar diners per a la investigació científica que ha de servir per a curar malalties incurables? Fins i tot al més egoïsta li cap pensar que més li val rascar-se la butxaca, no sigui que en un futur l'ataqui la misteriosa malaltia de torn i resulti ser que els científics encara no li han trobat remei per manca de pressupost. Afortunadament però, almenys això vull creure, la majoria de gent té bon cor i sent veritable compassió i generositat pels qui pateixen. Això és esperançador, però no n'hi ha prou. Si volem que les bones intencions facin diana en el seu objectiu mes val deixar-se de maratons i fer un sprint de sentit comú, que és el menys comú dels sentits i, tal i com van anant les coses, doncs hi ha pressa.

Per començar, un botó per mostra: A l'anterior edició de la marató es van recollir fons per a guarir als lesionats medul.lars. Mentrestant, una investigadora independent, la Dra. Almudena Ramón Cueto, estava acabant de descobrir una exitosa tècnica quirúrgica que permetia la total recuperació i no tenia perill. Però com que no era patentable i, a sobre, solucionava el problema de debò, es va trobar amb el que es troben tots els investigadors independents que gosen fer una cosa així: tancament, acomiadament, confiscació, destrucció i amenaça. “Qui es fica en una guerra, que s'atengui a les conseqüències”, es va haver de sentir un tetraplèjic que encapçala una associació que li dóna suport. Van ser els de la camorra napolitana? Doncs, no: van ser els dels laboratoris farmacèutics que es beneficien , entre altres coses, del que es recapta a les maratons. El fet es pot consultar amb detall als nº 139 i 140 de la revista Discovery Salud.

Tothom hauria ja de saber que al llarg de tota la història els rics i poderosos s'han dedicat a la “beneficiència”, de manera que han recollit tots els diners que els pobres éren capaços de donar als encara més pobres...i n'han fet ostentoses festes. Segur que els diners no els hi calen pas, però imagino que la sensació de domini absolut que n'obtenen no deu tenir preu! Dominar la bona intenció de la pobra gent els assegura escalus que mai aixecaràn cap.

Actualment és el mateix, agreujat pel fet que ara, els enginyers del comportament humà, que ens conèixen millor del que ens coneixem a nosaltres mateixos, saben millor que mai com ofegar tot pensament crític en un mar d'emocions que els mitjans de comunicació s'ocupen de que ho inundi tot. Així ningú es pregunta com és que , no nomès no han curat res del que fa dècades que diuen que investiguen per curar ,sinó que cada cop hi ha més gent més malalta. Ningú es pregunta com és que, donat que les empreses dediquen grans esforços a crear la necessitat del seu producte, no serà que les empreses de salut fan el mateix? Aquestes i moltes altres preguntes semblants són d'elemental sentit comú, però no es veu massa interés en exercir-lo. Hi ha mes interès en pagar per a sentir la bona conciència que la televisió indica a risc de que, quan més endavant, la realitat exigeixi algún veritable esforç solidari, ja no quedi amb què. La nova beneficiència sap com exhaurir tan econòmica com psicològicament. Després ningú es mou tot creient que ja ha fet prou.

Però no és així. En aquest sprint de sentit comú hem de còrrer molt. Primer de tot: còrrer a apagar el televisor i engegar el cervell; còrrer a buscar informació independent ( proposo especialment assabentar-se de la nova medicina, del Dr. Hamer, però hi ha molt, i molt més.... ); còrrer a retirar la confiança dels qui ens manen i dipositar-la de nou en els qui ens envolten; còrrer a ajudar directament a qui realment ho necessita.....Còrrer, en definitiva, cap a un món on la vida valgui la pena.